Infància viatja a
Eslovènia

Sorpresa pedagògica a Eslovènia

Com cada any la revista INFÀNCIA va organitzar un viatge d’estudi per conèixer el sistema educatiu i el funcionament dels centres d’educació infantil d’un país estranger. Aquesta vegada el nostre destí ha estat Eslovènia, on vam tenir l’oportunitat de visitar alguns centres de Ljubljana, Rogatska Slatina i Piran, rebre informació sobre els projectes que tenien entre mans i conèixer els principis pedagògics que orienten el currículum nacional d’educació infantil, vigent des de 1999.

El país
Eslovènia és un petit país de dos milions d’habitants, situat a l’Europa Central, limitant amb Àustria, Croacia, Itàlia i Hongria. L’any 1991 va declarar la seva independència formal després de deu dies de guerra contra Iugoslàvia. Varen passar del comunisme a una república democràtica, del comunisme al capitalisme. La seva capital Ljubljana té uns 250.000 habitants i és una bonica i tranquil·la ciutat fluvial.

L’educació infantil a Eslovènia
Els centres existents donen cobertura a un 68% de la població d’infants de 0 a 6 anys, i són herència de l’època anterior a la independència del país. Segons ens van fer saber, el nou govern democràtic va decidir conservar-los tots millorant la inversió en la formació dels professionals, la dotació i els equipaments dels centres.

L’educació infantil està regulada per diferents lleis i decrets relatius al
finançament i normativa, i els requisits tècnics per a la ubicació i equipament
dels centres, l’atenció als infants amb necessitats educatives especials, les
relacions laborals, l’acreditació dels professionals que hi poden treballar, etc.

Els objectius dels centres d’educació infantil són:
• Ajudar les famílies en la cura integral dels infants
• Millorar la qualitat de vida de les famílies i dels infants
• Crear les condicions que facilitin un desenvolupament òptim de les facultats físiques i psíquiques dels infants.

Els principis que orienten la vida en els centres són: la democràcia, la pluralitat, l’autonomia, la professionalitat i responsabilitat dels professionals, la igualtat d’oportunitats per als infants i per als pares i mares, l’atenció a la diversitat, el dret a la lliure elecció i a la diferència, i l’equilibri entre els diferents aspectes del desenvolupament físic i psíquic dels infants.

El Currículum d’educació infantil eslovè data de 1999, i es va anar introduint
gradualment durant dos anys. L’Institut d’Educació d’Eslovènia va ser
l’encarregat de dur a terme la formació pertinent, mitjançant mòduls i trobades mensuals.

El Currículum estableix uns principis molt generals que cada centre concreta
segons el seu tarannà i que fan èmfasi en:
• El paper actiu dels infants
• La consideració i el respecte a la individualitat, la diferència i la privadesa
de l’infant
• La lliure elecció de les activitats per part dels infants segons els seus interessos, necessitats i habilitats
• La cooperació de l’infant en la planificació i disseny d’activitats i en la presa
de decisions i responsabilitats
• La qualitat en les interaccions entre els infants i entre els infants i els
adults
• Un enfocament del desenvolupament entès com a procés que destaca la
naturalesa activa de l’infant.

L’organització dels centres
Els centres acullen infants d’1 a 6 anys, atès que la legislació del país preveu un any de permís de maternitat. Cada centre acull entre 400 i 500 infants que estan dividits en diferents unitats. De fet cada unitat és com una de les nostres escoles bressol, i acull aproximadament entre 70 i 100 infants d’1 a 6 anys. Hi ha centres de 4 unitats i altres de 6, segons el nombre d’infants de la zona. Tots ells disposen de grans espais exteriors plens de naturalesa, amb un ambient càlid i agradable, amb arbres i flors, diferents espais per jugar, per seure i parlar, per jugar amb la sorra, per pujar i baixar, per observar, per amagar-se...

Els centres poden organitzar els infants en grups homogenis (escala d’un
any), grups heterogenis (infants d’1 a 3 anys, i de 3 a 6 anys) i grups combinats d’infants de 2 a 6 anys, si ho creuen convenient o si les famílies ho demanen.

En els grups homogenis d’infants del primer cicle (1 a 3 anys) s’acull entre 9
i 12/14 infants, atesos per 2 educadores que coincideixen 6 hores al dia. En
els grups del segon cicle (3 a 6 anys) entre 12 i 24 infants. Entre 12 i 17/19
infants per als de 3 a 4 anys i entre 17 i 22/24 infants per als de 4 a 6 anys,
atesos per dues educadores que coincideixen 4 hores al dia.

En els grups heterogenis la ràtio disminueix, i és d’entre 7 i 10 infants per
als del primer cicle (1/3 anys), i entre 14 i 19 infants si són del segon cicle (3/6 anys). En les unitats formades per grups combinats hi ha entre 10 i 17 infants de 2 a 6 anys.

Els centres estan oberts 12 hores diàries, de 5.30h a 17.30h, i les famílies
poden optar entre diferents ofertes horàries:
• programes de jornada diària que duren de 6 a 9 hores
• programes de mitja jornada que duren de 4 a 6 hores
• programes curts que duren de 240 a 600 hores l’any.

Formació dels mestres
Des de 1995 la titulació per fer de mestra d’educació infantil és la que s’obté a la facultat de pedagogia desprès de tres anys d’estudis superiors. Més de la meitat dels professionals de les escoles tenen estudis mitjans. La llei va permetre que totes aquelles persones que ja treballaven com a docents poguessin continuar fent-ho. El Pla de Bolònia ja s’està preparant. Es passarà de tres a cinc anys d’estudis, probablement tres o quatre anys d’estudi a la facultat, més un o dos de pràctiques.

Formació dels equips
El Ministeri d’Educació i la directora de cada centre seleccionen els educadors. No es basen en un sistema d’oposicions. Es valora molt l’experiència -mínim de 3 anys- i la formació. Un cop ja estan treballant, se’ls segueix valorant. La gran majoria de professionals són dones amb alguna excepció puntual. L’horari dels i de les mestres és de sis hores amb els infants, mitja hora per esmorzar o berenar i una hora i mitja per formar-se en activitats diàries.

Els equips tenen una estructura que, vista amb els nostres ulls, sembla força jeràrquica possiblement fruit del passat. Estan formats per: una persona a la direcció, una assistent de la direcció, un o una cap de cada unitat -com ja s’ha esmentat un centre esta format per diferents unitats que en la pràctica funcionen federadament i que poden estar agrupades geogràficament o bé disperses en una mateixa zona- mestres especialistes en educació infantil, auxiliars tècnics educatius, un assessor, un encarregat de l’organització del règim higiènicosanitari, un encarregat de l’organització de l’alimentació, i personal tècnic.

Quotes, finançament i gestió econòmica dels centres
Les famílies paguen en funció dels seus ingressos. La quota màxima és del 80% del cost, el 20% restant el subvenciona l’ajuntament de la zona on està ubicat el centre. El segon infant de cada família té la plaça gratuïta. En els centres concertats les administracions aporten un 15% del cost.

Cada centre gestiona els seus diners, això engloba també els salaris de tots els treballadors del centre. Tenen autonomia fins i tot per repartir els diners en funció de les necessitats dels infants i de l’escola. Una vegada a l’any, les famílies tenen dret a consultar els llibres de comptes i a ser informats de la gestió econòmica de l’escola.

Informació a les famílies
Per llei, cada escola ha de lliurar a les famílies una publicació informant sobre el que ofereix: objectius, continguts, programes, preus, obligacions de les famílies i obligacions del centre.

Els centres visitats
El primer centre que vàrem visitar a Ljubljana, anomenat VRTEC Vodmat (Aigua) està situat en una zona amb diversos centres sanitaris on hi treballen moltes persones amb torns rotatius. Acull un total de 470 infants i està compost per 4 unitats amb un total de 28 grups. L’equip està format per 28 mestres, 35 auxiliars, més l’equip habitual ja esmentat. L’horari del centre és l’habitual de 5.30h a 17h, però per a les famílies que treballen en torns de tarda-nit també s’ofereix un horari de 12h a 21h. Tenen una unitat externa amb 17 mestres en la secció de pediatria d’un dels hospitals de la zona.

Fa tres anys, aquest centre va definir els seus objectius pedagògics. Els temes escollits per aconseguir-los són: la tradició, la multiculturalitat, la creativitat, la autoimatge, el foment de la lectura (creació de llibres a l’escola) i l’ecologia. L’equip de cada unitat tria els projectes en què vol participar, no tothom ha de fer el mateix.

En el moment de la nostra visita tenien entre mans tres projectes:
1. Creació plàstica i paper de l’adult.
Es dóna llibertat creativa als infants i també es creen situacions de desafiaments i provocació a partir d’objectes quotidians o del folklore tradicional (un molinet de cafè o una planxa..) que els nens han de copsar,
decidir com representar, i expressar les emocions que els provoquen. Experimenten també amb la pintura i altres elements naturals. El resultat són dibuixos molt originals de gran llibertat creativa. Exposen les creacions dels infants a la galeria d’art de la ciutat per tal d’educar també a les famílies
i a la resta de la població.

2. Tradició i folklore (dansa, música...)
L’equip es forma i treballa molt per donar sentit a les festes. Les tenen en
compte totes encara que siguin importades. Opinen que si la població que els
envolta les celebra, no les poden ignorar. Així celebren Tots Sants, santa.
Llúcia, Nadal, any nou, sant Blas, Carnaval, Sant Valentí, el dia de la mare, Pasqua, la festa dels artesans, sant Jordi...

3. Els altres.
És un projecte europeu en què hi participen centres de diferents països, i infants d’un any fins a 20 anys. Fa èmfasi en el respecte a les diferències i en el valor de les diferents maneres d’expressar-se, a partir de cinc temes: la identitat, la família i els amics, les migracions, les obres de caritat i els altres.

En tots el temes donen molta importància a la col·laboració de les famílies.
Els infants busquen informació a casa i a l’escola, fan i es fan preguntes,
aprenen jocs de diferents llocs del món, comenten i enllacen informacions amb diferents moments de les seves vides.

El segon centre que es va visitar a Ljubljana va ser el VRTEC Jelka (Avet)
www.vrtec-jelka.si Acull 400 infants. L’equip està format per 24 mestres, 32
auxiliars, més l’equip habitual ja esmentat. Les aules estan organitzades per
racons. Tota l’escola treballa uns mateixos projectes en els quals hi està implicat tot l’equip. Intenten que tots els projectes s’enllacin entre sí. Aquest
curs els projectes endegats són: el moviment, l’esport; els indigents, taller
de música i taller de ball (amb els vestits tradicionals). També hi ha corals de
nens i nenes, i de mestres i famílies, i en el mes de maig es fa un gran concert conjunt.

Col·laboren amb grups de joves amb problemes i amb residències d’avis, amb
la facultat d’arquitectura i amb projectes internacionals. Compten amb la col·laboració de les famílies.

Parteixen del Currículum d’educació infantil vigent. Cada educador decideix la seva línia de treball. En la seva manera de fer hi ha influència de les teories de Piaget, Vigotsky, Brunner, Fröbel i sobretot de la pròpia experiència. Es treballa en equip i compten amb la participació i la implicació de les famílies per qualsevol esdeveniment.

Tenen en compte el principi de democràcia, el paper actiu de l’infant i els drets de la infància. Afavoreixen el desenvolupament de les capacitats dels
infants a través del joc.

És un escola ‘eco’. No estan compromeses en res, simplement és una manera
de viure (recollida col·lectiva, recollida de plantes per fer infusions, amor i respecte pels animals i plantes...).
El dia següent ens vàrem desplaçar a Rogatska Slatina, prop de la frontera amb Croàcia i varem visitar el VRTEC Rogatska Slatina. Acull 390 infants i consta de 4 unitats. L’equip està format per 21 mestres, 22 auxiliars, més l’equip habitual ja esmentat.

El seu objectiu principal és aconseguir infants feliços, contents i creatius.
L’equip treballa diferents continguts. Aquest any el tema principal és el grup,
la resolució de conflictes entre ells. La parella educativa té llibertat per decidir. Han de planificar i avaluar juntes i ho poden fer una vegada per setmana. Cada 14 dies cada mestra ha de fer una avaluació del seu treball.
Disposen de temps per debatre i prendre acords entre tot l’equip. A més amb els infants estaven duent a terme els projectes següents:

1. El món de la música. Aprofundir en les activitats de música fent èmfasi en l’aprenentatge sistemàtic i en la incorporació de cançons noves.

2. El món del moviment -el món de l’alegria. Projecte internacional FIT. Per augmentar la motivació, la confiança i la consciència del propi valor. Importància de la salut. Exemples d’estil de vida saludable per als infants. Conscienciació i col·laboració de les famílies.

3. Portafoli de l’infant i portafoli del treballador expert. El portafoli entès com la història dels èxits. Inclou observacions i documentació del desenvolupament de cada infant, on es conserven treballs i altres coses personals.

4. Educació ambiental. Experimentació, coneixement i valoració del medi.

5. Treball en equip. Planificació, realització, avaluació i aprenentatge recíproc i qualitatiu. La planificació del treball abans era més estructurada, actualment es té més en compte el desenvolupament de cada infant i el seu procés.

A la tarda vàrem visitar un altre centre de la mateixa ciutat anomenat VRTEC Senttjur (Enota Ponika), que es pot traduir com Cargol (jardí d’infants com una llar). Acull 513 infants en 8 unitats. L’equip està format per 29 mestres, 23 auxiliars, més l’equip habitual ja esmentat. Consideren prioritari oferir als infants un entorn agradable, un ambient de comprensió, de tolerància i amistat. Tenen en compte l’infant i les seves necessitats, la seva manera de viure i la seva manera d’aprendre. Els preocupa el desenvolupament global i el benestar de cada infant i la seva família. Intenten aplicar elements de la pedagogia de Maria Montessori en el currículum (paper de l’adult, observació dels infants, de les seves possibilitats, respecte per la diversitat, dret a l’elecció (de l’activitat i dels recursos). No córrer i poder repetir, ordre, responsabilitat (amb ells mateixos i amb els altres...). Tot es fa amb molta tranquil·litat i respecte. L’educador transmet els valors vivint-los.

Els projectes en què basen les activitats proposades als infants són: moviment, natació i esquí (tots els infants acaben l’educació infantil sabent nedar i esquiar), introducció de la llengua anglesa, respecte pel patrimoni cultural, foment de la lectura (treball amb una bibliotecària), ecologia i sostenibilitat.

Finalment ens varem desplaçar fins a Piran a la costa de l’Adriàtic, una bonica ciutat veneciana on vàrem poder visitar el centre VRTEC Mornarcek (Mariner). Aquest centre comparteix edifici amb un altre VRTEC La Coccinella (La Marieta) que juntament amb el VRTEC La Mucca (La Vaqueta) de Porto Rosso, està adreçat a la població de parla italiana de la zona, on tant l’eslovè com l’italià són llengües oficials. Acull un total de 130 infants i consta de 2 unitats. El seu horari és de 6,30h a 17h.

Forma part de la xarxa d’escoles de la UNESCO i treballen en projectes sobre protecció del medi ambient, respecte del patrimoni cultural i nacional.

Els infants de 3 a 6 anys participen en un programa d’ensenyament en anglès. A partir dels 3 anys els ofereixen activitats optatives (ceràmica, dansa...) i als infants d’entre 4 i 6 anys se’ls inicia en la informàtica. Es fomenta l’aprenentatge entre iguals i el compartir. Es fan propostes interdisciplinàries. Amb totes elles se’n fa una publicació i una exposició a l’any.

La selecció dels temes que treballaran els infants la fan les mestres, segons l’edat i els interessos del seu grup. Es du a terme un miniprojecte i una part del mateix es presenta a la comunitat educativa. L’equip que prepara el projecte preveu quina família, quins professionals, institucions o persones del poble hi poden col·laborar. És un intercanvi de recursos i coneixements.

Com es pot veure, totes les escoles parteixen del currículum d’Educació infantil aprovat l’any 1999 amb uns principis molt clars i generals, on es palesa una concepció d’infant i d’escola basada en el respecte, però cada centre té autonomia tant a nivell econòmic com pedagògic. També ens va sorprendre l’estreta col·laboració entre els professionals dels centres i els de l’Institut d’Educació que, assessoraven, impulsaven i donaven suport a la formació i als diferents projectes de cada centre. Una mostra d’aquesta autonomia de funcionament era la evident diversitat d’estils i formes de fer de cada centre. Cadascun té una personalitat pròpia fruit de les persones que el componen i, probablement també, del seu entorn