Infància viatja a
Tallinn (Estònia)
Veure imatges escoles de Tallin

Estònia, un dels països bàltics que va aconseguir la independència de la Unió Soviètica l’any 1991, té una població de 1.347.510 habitants, dels quals 403.000 viuen a Tallinn, la capital.

A Estònia, com en el nostre país, l’educació infantil és la primera etapa del sistema educatiu. Els jardins d’infants (lasteaed) acullen infants des dels divuit mesos fins als set anys. L’escola obligatòria va dels set als disset anys, però molts infants de sis anys van a l’escola, si més no unes hores un parell de dies a la setmana.

A Estònia totes les mares tenen dret a un permís de maternitat de tres anys, remunerat al 100% durant els primers divuit mesos de l’infant i molt parcialment després, però amb reserva del lloc de treball. Aquests factors, combinats amb la visió tradicional que els nadons i nens petits estan millor atesos a casa, explica el baix percentatge de nens i nenes de menys de 3 anys que assisteixen al jardí d’infants (16 %).

L’oferta educativa
Des de l’any 2008, amb la promulgació de la política d’«Una plaça d’educació infantil per a tots els nens», els municipis estan obligats a proporcionar una plaça en un centre educatiu a tots els nens i nenes de divuit mesos a set anys.

A Estònia hi ha 494 jardins d’infants dels quals 137 són a Tallinn i acullen 21.512 infants. D’aquests, 4.100 són menors de tres anys i 512 són infants amb NEE (ubicats en tretze grups només per NEE i en quaranta-nou grups d’integració). A Tallinn també hi ha tres centres amb servei nocturn i dinou centres privats que acullen 659 infants.
Actualment, dels 137 jardins d’infants (lasteaed) de Tallinn, 82 són en estonià, 32 en rus i 13 ofereixen estonià i rus. Cal tenir en compte que, a nivell nacional, una quarta part de la població estoniana no parla estonià, la majoria de la qual és de parla russa.

A Estònia els ajuntaments tenen competències en la gestió i l’administració de la xarxa educativa (concursos públics de provisió de places, administració del pressupost, política i planificació educativa, assessorament...). Gestionen l’educació infantil (i paguen les mestres i les educadores), gestionen les escoles d’educació primària (el ministeri paga els mestres i els llibres) i paguen els professionals de les activitats extraescolars d’ambdues etapes. Per fer-ho disposen del 21% de l’IRPF.

L’Estat s’ocupa de l’educació secundària (formació professional i universitària).
Segons se’ns va informar, els objectius de l’ajuntament de Tallinn, pel que fa a l’educació infantil, són:

• Oferir places per a tots els infants
• El condicionament de les escoles
• Supervisió i seguiment de les direccions de les escoles

Tant els centres públics com els privats reben de l’administració local 1.279,25 euros a l’any per infant. A Tallinn les famílies paguen 22,25 euros al mes per cada infant que assisteix a un jardí d’infància (el 8% del salari mínim, es a dir de 275 euros/mes) i 1,4 euros/dia en concepte d’alimentació (tres àpats al dia).
Atesa la variabilitat entre la mida i la riquesa dels municipis, l’oferta de places d’educació infantil, les quotes i els salaris dels docents també varien.

La pedagogia, l’activitat diària
El Currículum Nacional per a Institucions d’Educació Infantil està en vigor des de 2008. S’espera que tots els centres (formalment coneguts com a lasteaed) s’hi adhereixin.
Pel que fa a l’educació infantil, l’Estat marca uns objectius molt generals de final d’etapa que cada centre desenvolupa segons el seu projecte.

Aquests objectius són:
• Preparar els infants per a l’escola
• Potenciar el ple desenvolupament dels infants
• Potenciar l’ús de l’estonià (en les escoles estonià/rus)
• Respectar i partir de la particularitat de cada infant (ritmes, interessos...)
• Donar suport a la creativitat dels infants
• Fomentar i reconèixer la importància del joc
• Promoure els valors humans i democràtics
• Promoure les tradicions i el folklore propis
• Potenciar la col•laboració escola-família

Les diferents àrees de coneixement o àmbits són:
• Jo i el medi (la natura, el veïnat o barri, educació vial...)
• Expressió oral: la llengua i la seva pronúncia
• Matemàtica
• Art i música
• Moviment
• I, en les escoles russòfones, promoure l’estonià com a segona llengua

A l’educació secundària, el proper curs (2011-2012), el 60% de les matèries ha de ser en estonià (no totes les escoles podran fer-ho per manca de professorat preparat que domini aquesta llengua).

La formació inicial i permanent dels professionals
Les educadores tenen estudis equivalents a la nostra FP (cicle o grau) i fan onze setmanes de pràctiques. Per ocupar la direcció d’una escola cal, necessàriament, tenir estudis universitaris.
La formació permanent de les educadores és organitzada per la directora, en forma d’intercanvis amb educadores d’altres centres...
El Departament d’Educació de l’Ajuntament de Tallinn també organitza activitats de formació per a les directores i altres per a les educadores (per separat). Són activitats voluntàries i gratuïtes.
Hi ha quatre nivells en la trajectòria professional de les educadores acompanyats d’incentius econòmics:
• Educadora recent graduada (durant el primer any de feina)
• Educadora (del segon al cinquè any de feina)
• Examen i, si es passa, llavors s’és:
• Educadora experimentada
(de cinc a deu anys)
• Metodòloga (cada cinc anys cal renovar la qualificació mitjançant un projecte o memòria i pla de treball)

L’avaluació
Les escoles estan sotmeses a avaluació tant interna com externa, obligatòria des de 2006. L’avaluació externa de l’Estat és menys freqüent i en general se centra en un aspecte de l’oferta, com la qualificació del personal, per la qual cosa podrien ser revisats el 10% dels mestres d’educació infantil a nivell nacional.

Hi ha un sistema d’avaluació/seguiment de la direcció de cada centre que analitza cinc àmbits: la gestió administrativa, la gestió econòmica, la direcció del personal, la col•laboració entre els diferents professionals, la gestió pedagògica (resultats).

El Ministeri d’Educació prepara especialistes en avaluació que assessoren els centres i disposen de recursos per ajudar a dur a terme l’autoavaluació i per donar la seva valoració sobre la situació del centre.

Per incentivar la qualitat dels jardins d’infància es concedeixen premis a la feina ben feta (a la millor dieta, al millor programa de vida sana, a la millor educadora...) que van acompanyats de compensacions econòmiques. Els centres hi participen molt perquè es una forma d’adquirir ingressos extra i prestigi entre la població. Tots els jardins d’infància visitats lluïen amb orgull en un lloc ben visible els premis obtinguts.

El funcionament dels Lasteaed
Els lasteaed gaudeixen d’una total autonomia de centre. L’Ajuntament només contracta i supervisa la direcció de cada un «i és aquesta direcció qui, consultant el consell pedagògic format per mestres i administració i escoltant el consell de pares del centre, forma l’equip (contracta i acomiada), decideix la metodologia i la matèria o tema en què s’especialitza el centre, el nombre de grups de cada edat, què es prioritza en el pressupost... No hi ha inspecció.

Els jardins d’infància obren de 7 a 19 hores, però hi ha pocs infants que s’hi estiguin les dotze hores. La majoria d’infants marxa al voltant de les 5 de la tarda o bé es queda fent activitats extraescolars un màxim de dos cops per setmana.

Als jardins d’infants hi ha una clara divisió entre els infants de divuit mesos a tres anys i els de tres a set anys. Els grups d’infants de menys de tres anys estan formats per divuit infants i els dels infants de tres a set anys per grups de vint-i-quatre infants. A cada grup hi ha dues educadores i una auxiliar. Les educadores estan sis hores amb infants i disposen d’una hora de preparació al dia. Sempre coincideixen dues persones en cada grup (una educadora i una auxiliar).

Els edificis on estan ubicats els jardins d’infància són de diferents èpoques i estils. En tots ells cada grup d’infants disposa d’un apartament format per quatre sales de bona mida: una sala vestidor prou àmplia per disposar-hi un armariet per a cada infant on deixar-hi la roba i les sabates, un banc on seure i canviar-se amb tranquil•litat (duen roba per estar dins i fora del centre i es canvien cada vegada ells sols) i un armari per escalfar i assecar la roba a l’hivern; una sala de joc i activitat amb armaris i prestatgeries per al material, un sofà, taules i cadires on també es dina, espais de joc i treball...; una sala amb llitets que s’amaguen deixant un espai on sovint hi ha elements i racons de joc simbòlic, i finalment un espai d’higiene amb rentamans, vàters separats els uns dels altres i amb porta per preservar la intimitat de qui en fa ús. Tots ells «disposen d’un vastíssim espai exterior amb terra de gespa, flors i plantes, sorrals i elements de joc diversos (hi ha centres que tenen les típiques estructures i gronxadors metàl•lics i altres que disposen de tirolines, elements de fusta, coberts on aixoplugar-se a l’hivern…).

La gran autonomia de centre de què disposen fa que cada un «tingui el seu estil, segons el tarannà de la persona que hi ha a la direcció i l’equip que ha anat formant, I això fa que les diferències en alguns casos siguin notables. Hi ha centres més tradicionals i altres més innovadors, alguns centrats en la vida a la natura, en l’esport i el moviment, en el joc... i altres en la música, la dansa, el folklore, el teatre... En tots ens van parlar d’un pedagog estonià, Johannes Käis (1885-1950), com el gran inspirador de la pedagogia dels jardins d’infància. A més alguns centres segueixen metodologies com Step by Step, Aprenentatge per descobriment (Bruner), Montessori, ... i altres que diuen que el que volen és que «els infants arribin al centre feliços i en surtin satisfets...».

Els elements centrals en la rutina diària dels jardins d’infància estonians són l’activitat a l’aire lliure dues vegades al dia i una migdiada o descans de dues hores després de dinar. Una rutina que, segons ens van dir orienta, però no limita el que es fa amb els infants i que es varia segons convé.

La climatologia del país és dura: a l’hivern s’arriba amb facilitat als 20º negatius i el dia és molt curt. Malgrat tot, els infants juguen una estona a l’aire lliure cada dia i per això els horaris de l’activitat a l’exterior es modifiquen durant l’any per aprofitar al màxim la llum. Quan fa bon temps, com els dies de la nostra visita, quasi totes les activitats es fan a l’espai exterior, que en tots els centres visitats és molt extens i està equipat diversament.

Es procura que les activitats siguin globalitzades (tipus centre d’interès) i que incloguin elements de diferents àrees. Les sortides fora de l’escola són habituals, tot sovint es va al zoo, al bosc, al teatre, al museu d’art..., sobretot amb els infants de més de cinc anys.

Cada jardí d’infants s’especialitza en una o vàries àrees o temes (educació mediambiental, noves tecnologies, art, moviment, vida sana,...). També ofereixen diferents activitats extraescolars (judo, educació artística, anglès...) que els pares paguen a part (22 eruos/mes per activitat). No obstant es té molta cura de que cada infant participi només en dues activitats com a màxim, per tal que disposi de temps per jugar lliurement i per estar amb la família.

Les escoles de primària més sol•licitades fan proves de lectura, escriptura, càlcul... als infants per tal de seleccionar els millors d’entre tots els que demanen plaça, i malgrat això tenen llistes d’espera llarguíssimes. Aquest fet exerceix molta pressió sobre els jardins d’infància i fa que en alguns d’ells s’incorporin preaprenentatges (llegir i escriure amb lletra lligada, sumar i restar...) i fa que algunes famílies, durant l’últim any de lasteaed, optin per portar el fill a l’escola de primària durant algunes hores dos o tres dies a la setmana per tal que els preparin per a la selecció que després haurà de passar per poder-hi anar.