Infància viatja a Berlin
vegeu reportatge a www.elsafareig.org

Com cada any la revista INFÀNCIA ha organitzat un viatge d'estudi per conèixer l'oferta educativa d'un país concret pel que fa a l'educació infantil. Aquest ha estat el nostre 25è viatge i la destinació ha estat Berlín, ciutat on ja s'havia viatjat l'any 1990, tot just desprès de la caiguda del mur el novembre del 1989.

Situació de l'educació infantil a Berlín l'any 1990
En el primer viatge a Berlín de la revista INFÀNCIA, fa 17 anys, es van poder constatar les diferències entre la part Est i la part Oest de la ciutat pel que fa a les polítiques d'infància, i per això es volia veure com havien evolucionat, desprès de la reunificació, dues realitats educatives tan diferents.

L'any 1990 Berlín Est disposava d'una oferta educativa a "temps complet" adreçada a infants de 0 a 3 anys del 27%, un permís parental de dotze mesos amb el salari complet, i una oferta quasi universal per als infants de 3 a 6 anys, edat en què s'iniciava l'escola obligatòria. Al Berlín Oest la situació era molt diferent. L'oferta per a infants de 0 a 3 anys només arribava a un 5% (Krippen i mares de dia fonamentalment), el permís parental tenia una durada de tres anys, però amb salari reduït durant dos anys i un 75% d'oferta diversa per als infants de 3 a 6 anys (només un 10% d'aquestes places a temps complet). L'elevat nombre de famílies immigrants, fonamentalment turques, residents a l' Oest, feia que tant els Krippen (0-3,) com els Kindergarten (0-6) es plantegessin el tema de la llengua com a qüestió prioritària, i en molts casos disposessin d'educadors alemanys i turcs.

A l'Est, després de la unificació i pel que hem pogut saber, el nombre de centres adreçats als infants menors de 6 anys va disminuir molt degut, entre altres causes, a l'atur i a la davallada de la natalitat.

Situació de l'educació infantil a Berlín en l'actualitat
Segons va explicar Rogger Prott, pedagog i formador, en l'actualitat el conjunt de la ciutat i Land de Berlín disposa d'un 7% de cobertura pel que fa als centres que acullen infants de 0 a 3 anys (Krippen) i un 90% pel que fa als adreçats a infants de 3 a 6 anys (Kindergarten) i s'ha incrementat la proporció de places a temps complet fins a un 24% del total. L'any 1996 una llei federal va reconèixer el dret dels infants a partir dels 3 anys, a disposar de places a temps parcial (4/5h) en els Kindergarten.

No obstant els 2.262 centres i les 95.657 places existents l'any 1997 han passat a 1.730 centres i 102.454 places l'any 2005, de les quals el 30% s'adrecen a 0-3 i el 62,3% a 0-6. L'any 1997 unes 68.577 places estaven administrades pel Land de Berlín i 27.080 per entitats privades. A partir de l'any 2005 només 40.346 places estan administrades pel Land i 62.108 per entitats privades. Per la qual cosa es manifesta una doble alarma tant per la disminució de l'oferta al que havia estat el Berlín Est i per la tendència a l'externalització / privatització dels serveis, ja iniciada.

Ratios
Les ràtios d'infant per educador estan en funció del temps d'assistència dels menuts. Així entre els 0 i els 2 anys hi ha 1 educador/a cada 6 infants a temps complet o bé cada 9 infants a mitja jornada. Entre els 2 i 3 anys, 1 educador/a cada 7 infants a temps complet o bé cada 10 infants a mitja jornada. Entre els 3 i els 6 anys, 1 educador cada 10 infants a temps complet o cada 15 infants a mitja jornada.

Calendari i Horaris
Els centres estan oberts tot l'any, de manera que no hi ha un inici de curs generalitzat al setembre sinó que cada infant fa vacances quan les agafa la seva família.

Els centres tenen diferents horaris, i els infants i les seves famílies també poden optar per horaris d'estada diversos. Hi ha mitja jornada (4/5h), temps parcial (5/7h), temps complet (7/9h), temps complet perllongat (més de 9h, prèvia justificació dels horaris de treball dels progenitors).

Els educadors treballen trenta-vuit hores i mitja a la setmana i s'organitzen durant l'any per tal de fer vacances sense dificultar el funcionament del centre. Disposen d'una formació genèrica de tipus tècnic que els serveix per a qualsevol de les diferents tipologies que acullen infants menors de 5 anys.

Programa educatiu
Els pobres resultats obtinguts per Alemanya en l'informe Pisa han generat un debat crític sobre el sistema escolar alemany, fent especial èmfasi en el rol dels Kindergarten en la preparació dels infants per a l'escola. Una de les primeres conseqüències ha estat l'avançament de l'edat d'escolaritat als 5 anys i mig (des de 1/08/05). Així mateix, des del 2004, existeix un Programa Educatiu (Bildungsprogramme) dissenyat pel Land de Berlín que ofereix orientacions per a la pràctica educativa, establint un marc dins del qual els Krippa, Kinderlade, Kindergarten... han de desenvolupar la seva línia i propostes educatives. Cada centre té la responsabilitat de desenvolupar i aplicar aquest Programa Educatiu, tot vetllant per la qualitat de la pròpia oferta.

Aquest programa educatiu defineix el Kindergarten com una institució amb identitat pròpia, responsable de la preparació dels infants per a la transició a l'escola, NO de la preparació per a l'escola amb preaprenentatges.

A partir del 2009, després de 5 anys d'aplicació d'aquest programa educatiu, es durà a terme una avaluació externa de la "qualitat" de cada centre. Dels resultats obtinguts en la mateixa en dependrà el finançament .

Visites a escoles
Per tal de conèixer de primera mà la realitat de l'educació infantil berlinesa es varen visitar diferents institucions d'atenció als infants:

1 Kinderlade - Es podria traduir per botiga d'infants ja que en el seu origen s'ocupaven botigues o negocis abandonats per ubicar-hi centres per a infants. Apareixen poc després del 1968 a iniciativa de les famílies, privats, amb una forta ideologia antiautoritària.

El que vàrem visitar acollia 15 infants de 3 a 5 anys i mig, a càrrec de tres educadores, un voluntari i una persona encarregada de la cuina. Disposava de poc pressupost, ja que les quotes eren baixes (uns 50 euros) perquè les famílies dels infants que en formaven part no disposaven de gaires recursos econòmics. Segons ens varen explicar, aquesta era la causa de la manca de material i personal auxiliar (neteja), malgrat que disposaven d'algunes ajudes per part de l'administració local.

5 Kindergartens - Jardins d'infants que acullen infants fins a 5 anys i mig. En edificis dissenyats, construïts o remodelats amb aquesta finalitat. Sorprenen sobretot els espais gens similars als espais classe a què estem habituats, més similars a espais domèstics, amb sofàs i sillons on reposar o mirar un llibre d'imatges. Cada grup disposa d'un grandíssim espai molt obert, lleugerament compartimentat amb divisions a mitja alçada, cortines de diferents materials o biombos darrere dels quals hi ha el que per a nosaltres serien racons de joc (domèstic, de construccions, de música, de relació, de mirar i escoltar contes, d'ordinador...) amb accés directe a espais comuns que permeten i afavoreixen la coincidència dels infants més grans dels diferents grups.

Tots els Kindegarten visitats eren públics amb gestió externa des de feia poc temps. Quasi tots distribueixen els infants en grups d'edats heterogènies, a excepció d'un amb grups homogenis on, segons es va argumentar es prioritza la continuïtat de cada educador/a amb el mateix grup d'infants, des que arriben al centre fins que en marxen per anar a escola. Es fomenta la vida en grup, els intercanvis... però també es respecta i valora cada infant. Així és habitual veure objectes i fotos personals en cada llitet o matalàs del dormitori o en la capsa personal de cada infant, en la presentació que cada família fa del fill, explicant el perquè del seu nom, fent el seu autoretrat... en la descripció dels progressos de cadascun.

Tots fan molt d'èmfasi en el joc lliure, les relacions entre els infants i amb els adults, la capacitat de resoldre situacions i petits reptes que aporta el dia a dia...sempre seguits i observats de prop per uns i unes educadores atents i disponibles a oferir l'ajuda que cal a cada infant.

La vida a l'aire lliure ocupa una part molt important de la jornada, molt més del que hi dediquem nosaltres, mediterranis amb un clima molt mes amable que el seu. Tots els centres disposen de patis i jardins molt ben condicionats, amb desnivells, diferents menes de sols: terra, sorra, fusta, gespa... fonts i altres punts d'aigua, vegetació diversa que separa, permet recol·lectar petits fruits, arbres, estructures i llocs on grimpar, enfilar-se, fer equilibris, gronxar-se, fer representacions. Si no en disposen ,surten a algun dels jardinets del barri que estan força ben pensats i equipats.

En tot moment es respecta el desig dels infants d'anar descalços, d'estar dins o fora, en un racó o un altre i sobretot un dels objectius principals és afavorir l'autonomia dels infants i la confiança en ells mateixos.

El programa educatiu elaborat pel Land és utilitzat en tots ells com a referent que ajuda els i les educadores a veure quines competències afavoreixen les diferents activitats que es fan, i que es poden trobar ben documentades a les parets dels centres. La documentació és, des de fa un temps, un dels seus reptes i es nota que hi estan dedicant bona part dels seus esforços.

Hortprojekt - Centre que ofereix activitats extraescolars per a infants fins a 16 anys. La seva oferta va des de espais de joc per a pares i fills fins a tallers de tècniques emprades en el neolític (fabricació de puntes de fletxa i altres estris de sílex,...), construcció de cabanes de fusta, elaboració de pa, forja, música moderna...per a escoles i també per a infants i joves quan acaben les classes.

En la majoria de centres es respirava la preocupació dels educadors per dues qüestions. Una d'elles era la incorporació dels infants de 5 anys i mig a l'escola de primària, ja que dubtaven que l'escola estès prou preparada per acollir infants tan petits (tal i com va passar en el seu dia a casa nostra amb la incorporació dels infants de 3 anys a parvulari). L'altra qüestió era l'adquisició de l'alemany per part dels infants d'altres llengües, principalment turcs. Pel que sembla molts infants turcs acabaven l'escolaritat obligatòria amb un nivell molt baix tant d'alemany, la llengua vehicular de l'escola, com de turc, la seva llengua familiar. Per afavorir l'ús i l'adquisició de la llengua, alguns Kindegarten, seguien programes específics, que anaven des de jocs d'ordinador i webquest, fins a converses individuals i periòdiques entre cada infant i l'educador/a que aquests triaven, transcripcions d'aquestes o altres converses, etc.

A més de la visita als centres també es va participar en la segona trobada del CONCRIT (Crítica Constructiva del pensament neoliberal en les àrees de salut i educació infantil) en la qual varen participar persones arribades de Dinamarca, Suècia, Polònia, Regne Unit, Espanya... interessades en dur a terme un debat crític sobre l'educació i les tendències actuals de les polítiques educatives dels diferents països europeus. El debat es va centrar en 14 punts. Cadascun va ser tractat per un grup de treball que va fer aportacions, que al final de la trobada, es varen exposar al conjunt de participants. La trobada del proper any està previst que es faci a Itàlia, i més concretament a Bolonia. Per a més informació consulteu http://www.concrit.org/?cat=4