|
Infància viatja a Berlin
vegeu reportatge a www.elsafareig.org
Com
cada any la revista INFÀNCIA ha organitzat un viatge d'estudi
per conèixer l'oferta educativa d'un país concret
pel que fa a l'educació infantil. Aquest ha estat el nostre
25è viatge i la destinació ha estat Berlín,
ciutat on ja s'havia viatjat l'any 1990, tot just desprès
de la caiguda del mur el novembre del 1989.
Situació de l'educació infantil a Berlín
l'any 1990
En el primer viatge a Berlín de la revista INFÀNCIA,
fa 17 anys, es van poder constatar les diferències entre
la part Est i la part Oest de la ciutat pel que fa a les polítiques
d'infància, i per això es volia veure com havien evolucionat,
desprès de la reunificació, dues realitats educatives
tan diferents.
L'any
1990 Berlín Est disposava d'una oferta educativa a "temps
complet" adreçada a infants de 0 a 3 anys del 27%, un
permís parental de dotze mesos amb el salari complet, i una
oferta quasi universal per als infants de 3 a 6 anys, edat en què
s'iniciava l'escola obligatòria. Al Berlín Oest la
situació era molt diferent. L'oferta per a infants de 0 a
3 anys només arribava a un 5% (Krippen i mares de dia fonamentalment),
el permís parental tenia una durada de tres anys, però
amb salari reduït durant dos anys i un 75% d'oferta diversa
per als infants de 3 a 6 anys (només un 10% d'aquestes places
a temps complet). L'elevat nombre de famílies immigrants,
fonamentalment turques, residents a l' Oest, feia que tant els Krippen
(0-3,) com els Kindergarten (0-6) es plantegessin el tema de la
llengua com a qüestió prioritària, i en molts
casos disposessin d'educadors alemanys i turcs.
A l'Est,
després de la unificació i pel que hem pogut saber,
el nombre de centres adreçats als infants menors de 6 anys
va disminuir molt degut, entre altres causes, a l'atur i a la davallada
de la
natalitat.
Situació
de l'educació infantil a Berlín en l'actualitat
Segons va explicar Rogger Prott, pedagog i formador, en l'actualitat
el conjunt de la ciutat i Land de Berlín disposa d'un 7%
de cobertura pel que fa als centres que acullen infants de 0 a 3
anys (Krippen) i un 90% pel que fa als adreçats a infants
de 3 a 6 anys (Kindergarten) i s'ha incrementat la proporció
de places a temps complet fins a un 24% del total. L'any 1996 una
llei federal va reconèixer el dret dels infants a partir
dels 3 anys, a disposar de places a temps parcial (4/5h) en els
Kindergarten.
No
obstant els 2.262 centres i les 95.657 places existents l'any 1997
han passat a 1.730 centres i 102.454 places l'any 2005, de les quals
el 30% s'adrecen a 0-3 i el 62,3% a 0-6. L'any 1997 unes 68.577
places estaven administrades pel Land de Berlín i 27.080
per entitats privades. A partir de l'any 2005 només 40.346
places estan administrades pel Land i 62.108 per entitats privades.
Per la qual cosa es manifesta una doble alarma tant per la disminució
de l'oferta al que havia estat el Berlín Est i per la tendència
a l'externalització / privatització dels serveis,
ja iniciada.
Ratios
Les
ràtios d'infant per educador estan en funció del temps
d'assistència dels menuts. Així entre els 0 i els
2 anys hi ha 1 educador/a cada 6 infants a temps complet o bé
cada 9 infants a mitja jornada. Entre els 2 i 3 anys, 1 educador/a
cada 7 infants a temps complet o bé cada 10 infants a mitja
jornada. Entre els 3 i els 6 anys, 1 educador cada 10 infants a
temps complet o cada 15 infants a mitja jornada.
Calendari
i Horaris
Els centres estan oberts tot l'any, de manera que no hi ha un
inici de curs generalitzat al setembre sinó que cada infant
fa vacances quan les agafa la seva família.
Els centres tenen diferents horaris, i els infants i les seves famílies
també poden optar per horaris d'estada diversos. Hi ha mitja
jornada (4/5h), temps parcial (5/7h), temps complet (7/9h), temps
complet perllongat (més de 9h, prèvia justificació
dels horaris de treball dels progenitors).
Els
educadors treballen trenta-vuit hores i mitja a la setmana i s'organitzen
durant l'any per tal de fer vacances sense dificultar el funcionament
del centre. Disposen d'una formació genèrica de tipus
tècnic que els serveix per a qualsevol de les diferents tipologies
que acullen infants menors de 5 anys.
Programa
educatiu
Els pobres resultats obtinguts per Alemanya en l'informe Pisa han
generat un debat crític sobre el sistema escolar alemany,
fent especial èmfasi en el rol dels Kindergarten en
la preparació dels infants per a l'escola. Una de les primeres
conseqüències ha estat l'avançament de l'edat
d'escolaritat als 5 anys i mig (des de 1/08/05). Així mateix,
des del 2004, existeix un Programa Educatiu (Bildungsprogramme)
dissenyat pel Land de Berlín que ofereix orientacions
per a la pràctica educativa, establint un marc dins del qual
els Krippa, Kinderlade, Kindergarten... han de desenvolupar
la seva línia i propostes educatives. Cada centre té
la responsabilitat de desenvolupar i aplicar aquest Programa Educatiu,
tot vetllant per la qualitat de la pròpia oferta.
Aquest
programa educatiu defineix el Kindergarten com una institució
amb identitat pròpia, responsable de la preparació
dels infants per a la transició a l'escola, NO de la preparació
per a l'escola amb preaprenentatges.
A partir
del 2009, després de 5 anys d'aplicació d'aquest programa
educatiu, es durà a terme una avaluació externa de
la "qualitat" de cada centre. Dels resultats obtinguts
en la mateixa en dependrà el finançament .
Visites
a escoles
Per tal de conèixer de primera mà la realitat de l'educació
infantil berlinesa es varen visitar diferents institucions d'atenció
als infants:
1 Kinderlade - Es podria traduir per botiga d'infants ja
que en el seu origen s'ocupaven botigues o negocis abandonats per
ubicar-hi centres per a infants. Apareixen poc després del
1968 a iniciativa de les famílies, privats, amb una forta
ideologia antiautoritària.
El que vàrem visitar acollia 15 infants de 3 a 5 anys i mig,
a càrrec de tres educadores, un voluntari i una persona encarregada
de la cuina. Disposava de poc pressupost, ja que les quotes eren
baixes (uns 50 euros) perquè les famílies dels infants
que en formaven part no disposaven de gaires recursos econòmics.
Segons ens varen explicar, aquesta era la causa de la manca de material
i personal auxiliar (neteja), malgrat que disposaven d'algunes ajudes
per part de l'administració local.
5
Kindergartens - Jardins d'infants que acullen infants fins a
5 anys i mig. En edificis dissenyats, construïts o remodelats
amb aquesta finalitat. Sorprenen sobretot els espais gens similars
als espais classe a què estem habituats, més similars
a espais domèstics, amb sofàs i sillons on reposar
o mirar un llibre d'imatges. Cada grup disposa d'un grandíssim
espai molt obert, lleugerament compartimentat amb divisions a mitja
alçada, cortines de diferents materials o biombos darrere
dels quals hi ha el que per a nosaltres serien racons de joc (domèstic,
de construccions, de música, de relació, de mirar
i escoltar contes, d'ordinador...) amb accés directe a espais
comuns que permeten i afavoreixen la coincidència dels infants
més grans dels diferents grups.
Tots els Kindegarten visitats eren públics amb gestió
externa des de feia poc temps. Quasi tots distribueixen els infants
en grups d'edats heterogènies, a excepció d'un amb
grups homogenis on, segons es va argumentar es prioritza la continuïtat
de cada educador/a amb el mateix grup d'infants, des que arriben
al centre fins que en marxen per anar a escola. Es fomenta la vida
en grup, els intercanvis... però també es respecta
i valora cada infant. Així és habitual veure objectes
i fotos personals en cada llitet o matalàs del dormitori
o en la capsa personal de cada infant, en la presentació
que cada família fa del fill, explicant el perquè
del seu nom, fent el seu autoretrat... en la descripció dels
progressos de cadascun.
Tots
fan molt d'èmfasi en el joc lliure, les relacions entre els
infants i amb els adults, la capacitat de resoldre situacions i
petits reptes que aporta el dia a dia...sempre seguits i observats
de prop per uns i unes educadores atents i disponibles a oferir
l'ajuda que cal a cada infant.
La
vida a l'aire lliure ocupa una part molt important de la jornada,
molt més del que hi dediquem nosaltres, mediterranis amb
un clima molt mes amable que el seu. Tots els centres disposen de
patis i jardins molt ben condicionats, amb desnivells, diferents
menes de sols: terra, sorra, fusta, gespa... fonts i altres punts
d'aigua, vegetació diversa que separa, permet recol·lectar
petits fruits, arbres, estructures i llocs on grimpar, enfilar-se,
fer equilibris, gronxar-se, fer representacions. Si no en disposen
,surten a algun dels jardinets del barri que estan força
ben pensats i equipats.
En
tot moment es respecta el desig dels infants d'anar descalços,
d'estar dins o fora, en un racó o un altre i sobretot un
dels objectius principals és afavorir l'autonomia dels infants
i la confiança en ells mateixos.
El
programa educatiu elaborat pel Land és utilitzat en
tots ells com a referent que ajuda els i les educadores a veure
quines competències afavoreixen les diferents activitats
que es fan, i que es poden trobar ben documentades a les parets
dels centres. La documentació és, des de fa un temps,
un dels seus reptes i es nota que hi estan dedicant bona part dels
seus esforços.
Hortprojekt
- Centre que ofereix activitats extraescolars per a infants fins
a 16 anys. La seva oferta va des de espais de joc per a pares i
fills fins a tallers de tècniques emprades en el neolític
(fabricació de puntes de fletxa i altres estris de sílex,...),
construcció de cabanes de fusta, elaboració de pa,
forja, música moderna...per a escoles i també per
a infants i joves quan acaben les classes.
En
la majoria de centres es respirava la preocupació dels educadors
per dues qüestions. Una d'elles era la incorporació
dels infants de 5 anys i mig a l'escola de primària, ja que
dubtaven que l'escola estès prou preparada per acollir infants
tan petits (tal i com va passar en el seu dia a casa nostra amb
la incorporació dels infants de 3 anys a parvulari). L'altra
qüestió era l'adquisició de l'alemany per part
dels infants d'altres llengües, principalment turcs. Pel que
sembla molts infants turcs acabaven l'escolaritat obligatòria
amb un nivell molt baix tant d'alemany, la llengua vehicular de
l'escola, com de turc, la seva llengua familiar. Per afavorir l'ús
i l'adquisició de la llengua, alguns Kindegarten, seguien
programes específics, que anaven des de jocs d'ordinador
i webquest, fins a converses individuals i periòdiques entre
cada infant i l'educador/a que aquests triaven, transcripcions d'aquestes
o altres converses, etc.
A més
de la visita als centres també es va participar en la segona
trobada del CONCRIT (Crítica Constructiva del pensament neoliberal
en les àrees de salut i educació infantil) en la qual
varen participar persones arribades de Dinamarca, Suècia,
Polònia, Regne Unit, Espanya... interessades en dur a terme
un debat crític sobre l'educació i les tendències
actuals de les polítiques educatives dels diferents països
europeus. El debat es va centrar en 14 punts. Cadascun va ser tractat
per un grup de treball que va fer aportacions, que al final de la
trobada, es varen exposar al conjunt de participants. La trobada
del proper any està previst que es faci a Itàlia,
i més concretament a Bolonia. Per a més informació
consulteu http://www.concrit.org/?cat=4
|