Infància viatja a
Cuba

Viatge d'estudis a Cuba
Durant els deu dies que va durar la visita vam tenir l'oportunitat de conèixer el sistema educatiu i les mesures adoptades pel Govern de la Revolució després de la dictadura de Batista per fer accessible l'educació a tothom.
Vam poder observar de prop el programa no institucional "Educa a tu hijo" (que han exportat a molts altres països d'Iberoamèrica) i que acull el 80% dels infants de 0 a 6 anys. També vam visitar els Círculos infantiles Amiguitos de Anaquillé i Constructores del 2000, la via institucional de l'educació de 0-6 per a l'altre 20% d'infants.
En la província de Pinar del Rio vam visitar l'escola rural de primària Armando de Pedro on ens van parlar del mètode de lectura que utilitzen (fònic-analític-sintètic) i l'escola República de Uruguay situada en mig d'un bucòlic paratge natural que, a partir de les 4 de la tarda, es converteix en una "facultad obrera campesina" on poden continuar els estudis aquelles persones que van acabar l'equivalent a la secundària i volen seguir estudiant els últims graus (el que per a nosaltres seria el batxillerat).
Ens van explicar que darrerament estan utilitzant com a suport didàctic per als mestres i professors els programes emesos pels dos canals de TV educatius de què disposen. La "teleclase" per a primària i la "video clase" per a secundaria, que té una durada de 15 minuts en assignatures com matemàtiques, llengua i història.
Es van visitar els centres de secundària Manuel Bisbet i Jesús Suárez Gayol al municipi de Playa. Les ràtios habituals a les classes és de 15 alumnes per un tutor que els acompanya durant tots els graus de la secundària. A les parets d'aquests centres vam veure-hi moltes imatges i missatges dels seus mites polítics i de la revolució.
Finalment ens van rebre a l'Instituto Superior Pedagógico Enrique José Varona on vam compartir la realitat en la formació de mestres, els plans d'estudis i el "Principio Martiano Estudio-Trabajo", que es recolza en la importància de compartir estudi i treball, i permet als mestres exercir en una aula, amb l'ajuda d'un tutor, quatre dels cinc anys de la seva formació.
Visitar Cuba i conèixer el seu sistema educatiu ha estat una experiència intensa per la realitat en què es troba el país i la incertesa del seu futur, fets que estan presents en l'educació dels cubans des de ben petits i que configuren una realitat molt diferent de la nostra.

El que vaig poder veure i aprendre a Cuba
Vaig ser a Cuba, vaig visitar Cuba, vaig mirar Cuba, vaig caminar per L'Havana però sobretot vaig aprendre. No és fàcil escriure sobre totes les vivències i l'aprenentatge de les visites a les escoles, de la realitat cubana.

Deu dies poden donar per molt, però també per poc i crec que això és el que avui tinc en el meu cap. Poc temps per extraure conclusions sobre el sistema educatiu a Cuba; prefereixo escriure sobre el que vaig veure i el que vaig aprendre.
Intentaré escriure sobre una visita, però centrant-me en una, en el programa social d'educació infantil "Educa a tu hijo".
"Hoy buscamos lo que a nuestro juicio debe ser un sistema educacional que se corresponda cada vez más con la igualdad, la justicia plena, la autoestima y las necesidades morales y sociales de los ciudadanos" 16 set. 2002 (Fidel Castro). La lectura d'aquestes idees em va posar en situació, el sistema educatiu és el pilar del sistema socialista cubà.
Posteriorment i des de les visites, crec que puc tenir una impressió de coherència entre el que vaig poder veure a l'exposició teòrica del sistema educatiu cubà i del programa "Educa a tu hijo" i la pràctica educativa. La finalitat del qual es: "preparar a las familias a partir de su experiencia para realizar acciones educativas con sus hijos en las condiciones del hogar".

Això és el que vaig veure
Cada criatura assistia dos dies a la setmana amb la seva mare, pare, o avis, en un espai no escolar on els nens i nenes tenen la possibilitat de compartir jocs, espai, joguines, vivències, experiències amb iguals. Els acompanyants rebien explicacions de com interactuar amb el fill o el nét, a partir d'un tema. El tema aquest dia era el dia de la mare, la fotografia reflecteix la conversa entre la mare i la filla sobre les flors, el color, olor, gran, petita, molts pètals, pocs, tenien també una petita fitxa de flors en paper amb les mateixes característiques de grandària perquè el nen/a poguessin ordenar de més gran a més petit i al revés. Un altre moment de l'activitat va ser la part del joc motriu amb pilotes.
El programa té la finalitat que posteriorment, a casa, es continuï individualment en família. No es du a terme en una escola sinó en un espai cedit per una organització del barri.
El dia de la nostra visita hi havia un valor afegit, gens fàcil per a les persones que participaven en el programa, i és que nosaltres observàvem i fotografiàvem l'activitat.

Això es el que vaig aprendre
Que en condicions molt precàries pel que fa referència a condicions materials, podíem parlar d'educació, potser des d'altres paràmetres als quals estem acostumats, però d'educació.
La passió amb què parlaven les persones que ens donaven les explicacions sobre el sistema educatiu cubà. Sobretot la mestra de primària, que ens va ensenyar i explicar com ensenyava a llegir i a escriure als infants.
Que desprès d'abandonar el sistema educatiu temporalment, les persones poden tornar a incorporar-s'hi estant en el món laboral (programes de capacitació).
Els mestres i els professors estan formats des de la pràctica, perquè estan a l'escola ja des del segon any de formació.