|
Sabies
que... |
L'educació
hebrea. Una de les nostres arrels
Josep González-Agàpito
Henry-Irenee
Marrou deia, amb raó, que el coneixement de la història de l’educació
no tenia sols per objecte prendre consciència dels nostres orígens,
sinó, que aquest coneixement dels nostres orígens significava, també,
el poder alliberar-nos de la seva dependència. Per poder acceptar o canviar
l’impuls de la tradició que ens ha fet tal com som.
Aquest serà
l’objectiu de la petita sèrie d’articles que ara encetem sobre
els orígens antics de la tradició pedagògica occidental i
oriental.. |
|
Plana
oberta |
El
nostre jardí
Sònia Lidón i Sònia
Carrasco
Oferir
als infants una bona selecció de materials enriqueix el seu joc i facilita
que puguin satisfer les seves inquietuds i la necessitat de ser actius i d’explorar
el món que els envolta. Gràcies a la documentació recollida,
hem pogut observar el desenvolupament i les descobertes que fan els infants utilitzant
i manipulant els diversos materials que oferim. |
|
Educar
de 0 a 6 anys |
En
gardner i el «project spectrum»
Mindy L.
Kornhaber
Mindy
L. Kornhaber és docent associada en el Departament d’Estudis de les
polítiques de l’educació a la Universitat estatal de Pennsylvania
(USA). Deixebla i col·laboradora de Howard Gardner, ha seguit com a investigadora
la realització i el desenvolupament del Project Zero. Des de sempre compromesa
en el camp de l’educació de les minories, actualment treballa en l’àmbit
de l’educació i els drets civils. Ha escrit nombroses aportacions,
no només sobre temes vinculats a la teoria Gardner i les seves aplicacions
en el terreny educatiu. |
|
Escola
0-3 |
La
dolça violència de les pràctiques professionals
Christine Schuhl
Christine Schuhl
és formadora des de fa anys i ha escrit aquest article de reflexió
a partir del que ha pogut observar i escoltar amb els professionals de la llar
d’infants.
No es tracta, en aquest treball, d’abordar el maltractament
sinó de definir certes negligències professionals instaurades al
llarg dels anys, perquè la feina amb els nens petits no sempre és
fàcil, perquè la vida institucional és complicada... L’anàlisi
que proposa Christine Schuhl és la d’una quotidianitat institucional
aparentment ben organitzada, però on la pràctica professional de
vegades agafa caires singulars... |
El
perfum de la taronja, la llimona, el cafè i les fruites
seques
Nancy Bello i Missi Olesti
Tenir a l’abast fruites fresques, cafè, fruites seques... juntament
amb materials com un molinet de cafè i una espremedora manuals, gots, trencanous,
pedres, i un grup d’infants que investiguen, que formulen hipòtesis
deduïbles a través de les seves manipulacions i exploracions sensorials,
ens va permetre observar i construir conjuntament un procés d’experimentació
i aprenentatge. |
| Bones
Pensades |
Recursos
per enriquir un espai
Judit Cucala
En la llista de tasques a fer en iniciar un projecte d'escola hi ha la de fer
de tot l'espai un entorn acollidor, adequat a les persones, petites i grans, que
hi conviuran i a la vegada educatiu i estèticament agradable.
Aquest
espai educatiu no es refereix tan sols a la sala on els infants de cada grup juguen,
mengen, dormen, es relacionen ... sinó també a la zona d'accés
i entrada a l'escola, els passadissos, la cuina, la terrassa, i altres espais
a l’aire lliure, l'espai de joc compartit, ... Cada racó parla del
projecte d'escola, cada metre quadrat és pensat coherentment tenint en
compte l'ús que se'n farà, el nombre de persones que el compartiran,
etc.
Cal un temps per a rumiar
i trobar els recursos adequats i necessaris
en cada lloc. El primer dia se'ns acut una idea, una proposta d'organització,
de disposició de mobiliari, de material... però passat un temps,
i desprès d'observar com l'utilitzen infants i adults ja tenim més
clar quines són les seves necessitats i les possibilitats que ens ofereix
cada indret. . |
| Escola
3-6 |
Dissenyar
amb i per als infants
Sílvia i Xavier Majoral
Durant el curs 1999-2000, amb els nens i nenes de quatre anys,
vam redissenyar el pati de l’escola. Vam fer un extens projecte per analitzar
l’espai, per saber què els agradava i què hi faltava, per pensar
noves propostes. Van reflexionar i consensuar opinions, vam intercanviar amb les
famílies i finalment vam tirar endavant les decisions. Aquell espai segueix
evolucionant i millorant (veure Infància 120, maig-juny 2001).. |
La
construcció del saber compartit
(un
recorregut biogràfic de canvi)
Carme Isalt
Al parvulari de l’escola Isabel de Villena vam començar ja fa una
colla d’anys una aventura de la mà dels projectes de treball. És
una aventura amb moltes anades i vingudes en la qual han participat molts mestres
en diferents moments de la nostra història. Tothom ha aportat el seu gra
de sorra per fer que el parvulari sigui una comunitat d’aprenentatge on tothom
té la possibilitat de trobar el seu lloc. |
|
L'entrevista |
Conversa
amb Piero Sacchetto
David Altimir
Aquest pedagog francès és un dels intel·lectuals de l’educació
més lúcids i influents de l’actualitat. Les seves idees pedagògiques
són fruit de la pròpia experiència com a professor de secundària,
com a mestre de mestres i també de la seva activitat de recerca. Les seves
obres qüestionen la realitat i aporten elements de debat i reflexió
als temes mes candents de l’educació. |
|
Infant
i salut |
La
rítmica en l'educació dels infants
Núria
Trias
La rítmica no s’ocupa especialment de la tècnica musical ni
tampoc de la tècnica corporal, sinó essencialment de la relació
entre la música i l’individu. Per això diem que es tracta d’un
mètode de cultura humana, d’un mitjà i d’una finalitat
ensems. Perquè el seu caràcter és universal (el ritme es
troba arreu), afecta el cos, les emocions i el pensament i, en conseqüència,
la música i les altres arts.
El mètode Dalcroze, és a
dir la rítmica, és un mètode actiu d’educació
musical a través del qual el sentit i el coneixement de la música
són desenvolupats mitjançant la participació corporal en
el ritme musical. La seva finalitat és l’harmonització de les
facultats de percepció, de consciència i d’acció de
l’alumne. |
|
| |
