|
Sabies
que...
|
L'educació
hebrea. Una de les nostres arrels
Josep González-Agàpito
Henry-Irenee
Marrou deia, amb raó, que el coneixement de la història
de l’educació no tenia sols per objecte prendre
consciència dels nostres orígens, sinó,
que aquest coneixement dels nostres orígens significava,
també, el poder alliberar-nos de la seva dependència.
Per poder acceptar o canviar l’impuls de la tradició
que ens ha fet tal com som.
Aquest serà l’objectiu de la petita sèrie
d’articles que ara encetem sobre els orígens antics
de la tradició pedagògica occidental i oriental..
|
|
Plana
oberta
|
El
nostre jardí
Sònia Lidón i Sònia Carrasco
Oferir
als infants una bona selecció de materials enriqueix
el seu joc i facilita que puguin satisfer les seves inquietuds
i la necessitat de ser actius i d’explorar el món
que els envolta. Gràcies a la documentació recollida,
hem pogut observar el desenvolupament i les descobertes que
fan els infants utilitzant i manipulant els diversos materials
que oferim.
|
|
Educar
de 0 a 6 anys
|
En
gardner i el «project spectrum»
Mindy L. Kornhaber
Mindy
L. Kornhaber és docent associada en el Departament
d’Estudis de les polítiques de l’educació
a la Universitat estatal de Pennsylvania (USA). Deixebla i
col·laboradora de Howard Gardner, ha seguit com a investigadora
la realització i el desenvolupament del Project Zero.
Des de sempre compromesa en el camp de l’educació
de les minories, actualment treballa en l’àmbit
de l’educació i els drets civils. Ha escrit nombroses
aportacions, no només sobre temes vinculats a la teoria
Gardner i les seves aplicacions en el terreny educatiu.
|
|
Escola
0-3
|
La
dolça violència de les pràctiques
professionals
Christine Schuhl
Christine Schuhl és formadora des de fa anys
i ha escrit aquest article de reflexió a partir del
que ha pogut observar i escoltar amb els professionals de
la llar d’infants.
No es tracta, en aquest treball, d’abordar el maltractament
sinó de definir certes negligències professionals
instaurades al llarg dels anys, perquè la feina amb
els nens petits no sempre és fàcil, perquè
la vida institucional és complicada... L’anàlisi
que proposa Christine Schuhl és la d’una quotidianitat
institucional aparentment ben organitzada, però on
la pràctica professional de vegades agafa caires singulars...
|
El
perfum de la taronja, la llimona, el cafè
i les fruites seques
Nancy Bello i Missi Olesti
Tenir a l’abast fruites fresques, cafè, fruites
seques... juntament amb materials com un molinet de cafè
i una espremedora manuals, gots, trencanous, pedres, i un
grup d’infants que investiguen, que formulen hipòtesis
deduïbles a través de les seves manipulacions
i exploracions sensorials, ens va permetre observar i construir
conjuntament un procés d’experimentació
i aprenentatge.
|
| Bones
Pensades |
Recursos
per enriquir un espai
Judit Cucala
En la llista de tasques a fer en iniciar un projecte d'escola
hi ha la de fer de tot l'espai un entorn acollidor, adequat
a les persones, petites i grans, que hi conviuran i a la vegada
educatiu i estèticament agradable.
Aquest espai educatiu no es refereix tan sols a la sala on
els infants de cada grup juguen, mengen, dormen, es relacionen
... sinó també a la zona d'accés i entrada
a l'escola, els passadissos, la cuina, la terrassa, i altres
espais a l’aire lliure, l'espai de joc compartit, ...
Cada racó parla del projecte d'escola, cada metre quadrat
és pensat coherentment tenint en compte l'ús
que se'n farà, el nombre de persones que el compartiran,
etc.
Cal un temps per a rumiar
i trobar els recursos adequats i necessaris en cada lloc.
El primer dia se'ns acut una idea, una proposta d'organització,
de disposició de mobiliari, de material... però
passat un temps, i desprès d'observar com l'utilitzen
infants i adults ja tenim més clar quines són
les seves necessitats i les possibilitats que ens ofereix
cada indret. .
|
| Escola
3-6
|
Dissenyar
amb i per als infants
Sílvia i Xavier Majoral
Durant el curs 1999-2000, amb els nens i nenes
de quatre anys, vam redissenyar el pati de l’escola.
Vam fer un extens projecte per analitzar l’espai, per
saber què els agradava i què hi faltava, per
pensar noves propostes. Van reflexionar i consensuar opinions,
vam intercanviar amb les famílies i finalment vam tirar
endavant les decisions. Aquell espai segueix evolucionant
i millorant (veure Infància 120, maig-juny 2001)..
|
La
construcció del saber compartit
(un
recorregut biogràfic de canvi)
Carme Isalt
Al parvulari de l’escola Isabel de Villena vam començar
ja fa una colla d’anys una aventura de la mà
dels projectes de treball. És una aventura amb moltes
anades i vingudes en la qual han participat molts mestres
en diferents moments de la nostra història. Tothom
ha aportat el seu gra de sorra per fer que el parvulari
sigui una comunitat d’aprenentatge on tothom té
la possibilitat de trobar el seu lloc.
|
|
L'entrevista
|
Conversa
amb Piero Sacchetto
David Altimir
Aquest pedagog francès és un dels intel·lectuals
de l’educació més lúcids i influents
de l’actualitat. Les seves idees pedagògiques
són fruit de la pròpia experiència com
a professor de secundària, com a mestre de mestres
i també de la seva activitat de recerca. Les seves
obres qüestionen la realitat i aporten elements de debat
i reflexió als temes mes candents de l’educació.
|
|
Infant
i salut
|
La
rítmica en l'educació dels infants
Núria Trias
La rítmica no s’ocupa especialment de la tècnica
musical ni tampoc de la tècnica corporal, sinó
essencialment de la relació entre la música
i l’individu. Per això diem que es tracta d’un
mètode de cultura humana, d’un mitjà i
d’una finalitat ensems. Perquè el seu caràcter
és universal (el ritme es troba arreu), afecta el cos,
les emocions i el pensament i, en conseqüència,
la música i les altres arts.
El mètode Dalcroze, és a dir la rítmica,
és un mètode actiu d’educació musical
a través del qual el sentit i el coneixement de la
música són desenvolupats mitjançant la
participació corporal en el ritme musical. La seva
finalitat és l’harmonització de les facultats
de percepció, de consciència i d’acció
de l’alumne.
|
|
|
|
