|
Sabies
que...
|
Confuci
una mirada a l’educació des
de la tradició xinesa
Josep González-Agàpito
Henry-Irenee
Marrou deia, amb raó, que el coneixement de la història
de l’educació no tenia sols per objecte prendre
consciència dels nostres orígens, sinó
que aquest coneixement dels nostres orígens significava,
també, el poder alliberar-nos de la seva dependència.
Per poder acceptar o canviar l’impuls de la tradició
que ens ha fet tal com som.
Aquest serà l’objectiu de la petita sèrie
d’articles que ara encetem sobre els orígens
de la tradició pedagògica occidental i oriental. |
|
Plana
oberta
|
Sobre
la construcció d’aprenentatges
Nancy Bello
Si
analitzem el significat de la paraula construcció,
crec que no estic equivocada quan penso que té a veure
amb temps. Qualsevol cosa que vulguem construir necessita
un temps. Si pensem en la construcció d’un edifici
o d’una casa, cal posar uns fonaments ferms, resistents,
perquè la construcció sigui forta i formi part
del paisatge urbanístic de manera sòlida, elegant,
segura. L’artista, per construir i acabar la seva obra,
també necessita un temps. L’escriptor que escriu
una novel·la, un article, necessita un temps per dur
a terme el projecte, el qual no es pot improvisar, ni tampoc
no es pot acabar en un dia. Necessita un temps: un temps que
pot ser previsible o imprevisible. |
|
Educar
de 0 a 6 anys
|
Jugant
per aconseguir habilitats acadèmiques
Elena Bodrova i Deborah Leong
Les
obres de Vigotski revelen una estreta relació entre
el joc i les habilitats acadèmiques. Des del punt de
vista de Vigotski, la dicotomia entre el joc i els aprenentatges
acadèmics és falsa. Segons ell, el joc de fantasia
és un dels contextos més importants en què
els infants petits desenvolupen competències crítiques
que consolidaran una adaptació i funcionament reeixits
en els entorns acadèmics formals. |
|
Escola
0-3 |
Menjar
«al detall»
Penny Ritscher
A l’escola bressol, el fet de menjar (dinar,
i també berenar) té molts vessants: la qualitat
del mateix menjar, el context de convivència en què
es menja, la ritualitat d’una cita quotidiana i l’aspecte
que podríem anomenar «laboratori». És
el que ressalten els exemples esmentats en l’article,
i sobre els quals –em sembla– no es reflexiona
prou. Probablement el motiu és, si més no en
part, el fet que, d’adults, les nostres habilitats a
taula són tan consolidades que les donem per descomptades.
|
L'illa
de la calma
Fina Rexach
Es descriu una de les propostes d’Elinor Goldchmied,
L’illa de la calma. No tan coneguda com La panera dels
tresors i El joc heurístic, comparteix amb aquestes
activitats el protagonisme dels infants i l’ús
d’objectes quotidians. Es tracta de petits i preciosos
objectes quotidians emprats per crear situacions en què
s’afavoreix l’atenció i manipulació
dels infants i s’esperona l’ús del llenguatge. |
| Bones
Pensades |
El
taller com a oportunitat
Escola cooperativa El Puig
En la llista de tasques a fer en iniciar un projecte d'escola
hi ha la de fer de tot l'espai un entorn acollidor, adequat
a les persones, petites i grans, que hi conviuran i a la vegada
educatiu i estèticament agradable.
Aquest espai educatiu no es refereix tan sols a la sala on
els infants de cada grup juguen, mengen, dormen, es relacionen
... sinó també a la zona d'accés i entrada
a l'escola, els passadissos, la cuina, la terrassa, i altres
espais a l’aire lliure, l'espai de joc compartit, ...
Cada racó parla del projecte d'escola, cada metre quadrat
és pensat coherentment tenint en compte l'ús
que se'n farà, el nombre de persones que el compartiran,
etc.
Cal un temps per a rumiar i trobar els recursos adequats i
necessaris en cada lloc. El primer dia se'ns acut una idea,
una proposta d'organització, de disposició de
mobiliari, de material... però passat un temps, i desprès
d'observar com l'utilitzen infants i adults ja tenim més
clar quines són les seves necessitats i les possibilitats
que ens ofereix cada indret. .
|
| Escola
3-6
|
On
va la neu del Canigó?
Fàtima Dalmau
A vegades la realitat més propera pot
passar-nos més desapercebuda. Però, si fem adonar
als nens i nenes de com són o com canvien i es transformen
les coses al nostre voltant, entretenint-nos una estona observant
els detalls, és fàcil que surtin interrogants
i es desperti el desig de voler trobar explicacions als fenòmens.
Si la nostra actitud va més encaminada a facilitar
que a proposar, i a deixar temps per a l'observació,
l'experimentació i la descoberta, poden aparèixer
idees dels mateixos infants que donin lloc a l'acció
investigadora i ajudin a desvetllar alguns d'aquests interrogants. |
|
L'entrevista |
Conversa
amb Fulvia Rosenberg
Revista infància
Fulvia Rosenberg és psicòloga social, coordinadora
del Centre d'estudis de gènere, raça i edat
de la Universitat de São Paulo i investigadora de la
Fundació Carlos Chagas. En la conversa comparteix amb
nosaltres, de forma clara i entenedora, algunes de les reflexions
que des de fa temps es fan en el seu país a l’entorn
del paper que pot jugar l'educació en contra del racisme,
un tema que comença a ser de rabiosa actualitat a casa
nostra. |
|
Infant
i salut |
El
nen que no menja
Eduardo Hernández
Quan el bebè no accepta el pit, el biberó o
els purés, o quan no menja allò que les mares
creuen adequat, les mares se senten rebutjades i fins i tot
poden arribar a qüestionar-se el seu rol de mares o pares.
La interacció dels pares o de qui s’encarregui
de la cura del nen modelarà la conducta alimentària
d’aquest, la qual a més dependrà dels
mètodes d’alimentació que s’han
fet servir, de la forma com responen a les exigències
del nen i dels seus estils de vida. En la pediatria d’atenció
primària és freqüent la queixa que «el
nen no menja res» per part dels pares, avis i cuidadors. |
|
|
|
