|
| | | |
|
|
Sabies
que... |
Ramon
Llull, l'educació a l'edat mitjana
Josep González-Agàpito
| |
Plana
oberta |
Materials
suggeridors, aprenentatge per la vida
Nancy Bello
Organitzar
uns espais amb materials a l’escola té a veure amb comunicar, definir-se,
mostrar-se. Quan fem una selecció de materials per posar a l’abast
dels infants i els distribuim en l’espai, plasmem una idea, uns objectius,
una manera d’entendre el que ha de ser l’aprenentatge, una manera d’entendre
l’escola. L’organització dels espais i els materials ens permet
comunicar la nostra idea d’infant, d’escola, de fer de mestre. |
|
Educar
de 0 a 6 anys |
Pedagogia
de la interacció. L'acollida d'infants d'altres cultures I
Paula
Eleta
L’augment del flux migratori a Espanya, sobretot des de mitjans de la dècada
dels 90, contribueix a canviar la composició i la dinàmica cultural
d’aquesta societat. L’escola no queda al marge d’aquests canvis
socials; ben al contrari, la repercussió és directa. Per això
avui, més que mai, convé obrir un debat acadèmic i social
per reflexionar sobre el paper que l’escola ha de tenir en una societat multicultural. |
|
Escola
0-3 |
Les
bicicletes a l'escola bressol
Ivan Febrer
Els infants ens sorprenen cada dia, fins no fa massa posavem al seu abast
correpassadissos i tricicles pensant que els seria difícil mantenir l’equilibri
sobre dues rodes. En canvi, des de que han sortit al mercat motos i bicicletes
de dues rodes pels mes petits, veiem que aquests son ben capaços de fer-les
servir, individualment o en companyia, que busquen estratègies i se les
enginyen per aconseguir mantenir l’equilibri necessari, i que fins hi tot
inventen noves formes d’utilitzar-les. |
Portes
obertes? sí, gràcies!
Mercè Lafarga
i Joanna Bieto
Tot allò que envolta els infants i les vivències
que els procura els ajuda a créixer i a formar-se una idea d’ells
mateixos, dels altres i de la comunitat en què viuen. Sovint a l’escola,
entre les coses que es fan per tal d’acostar els infants a les normes de
convivència, s’esmunyen maneres de fer que no els ajuden a decidir,
a aprendre a regular el seu comportament. No mullar-se perquè la clau de
pas de l’aigua és a l’abast de l’adult, no sortir perquè
les portes estan tancades, a prova de la curiositat dels infants,... no els fa
créixer, ni fomenta l’exercici de la pròpia autonomia. |
| Bones
Pensades |
Família
i Escola comparteixen: l’arribada a l’escola
Sílvia Majoral
Ningú no posa en dubte que família i escola comparteixen la responsabilitat
d’educar els infants i per tant uns i altres han de conèixer i valorar
les activitats en què aquests participen tant a casa com a l’escola.
Ningú
no posa en dubte que les relacions entre escola i família han de ser paritàries,
en la mesura en què mestres i pares disposen de sabers igualment respectables,
els dels primers més teòrics i els dels segons més lligats
a la pràctica quotidiana, però igualment útils i valuosos.
Ningú no posa en dubte que les famílies han de tenir el seu
lloc a l’escola, la qüestió és decidir quin és
aquest lloc.
Per això les «bones pensades» d’aquest
any se centren en diferents experiències de participació de les
famílies a l’escola, algunes molt habituals, altres menys esteses,
però totes elles, a més de donar idees, mostren un ampli ventall
de possibilitats i donen notícia de l’esforç que es fa als
centres per tal que pares i mestres col·laborin i trobin el seu lloc a
l’escola. |
| Escola
3-6 |
El
pati de l'escola, un projecte en marxa
Ester Moreno
i Gemma Noguera
na petita història entorn del pati de l’escola que
sorgeix a partir de la reflexió pedagògica de l’equip de mestres
i que pren els infants com a protagonistes del disseny del pati. Un intent de
fer reflexionar sobre la importància de l’espai del pati tant com
a espai d’esbarjo com per aprofitar en qualsevol moment d’aprenentatge
que sorgeixi a l’escola. |
El
menjador, part del projecte educatiu d'una escola
Carme
Diez de Andino i Núria Cusachs
Si entreu a internet i busqueu informació de menjadors
escolars, de ben segur que us trobareu amb moltes definicions semblant a aquesta:
«...l’estona de menjador és considerada un moment educatiu on
es treballen els hàbits d’higiene, d’autonomia personal, relació
social...». Però ens agradaria que aquest article no fos un de tants
en què es dóna un enfocament teòric molt ben resolt sinó
que volem construir-lo basant-nos en la pròpia experiència. |
|
L'entrevista |
Conversa
amb Arno Stern
Sara Honegger
«T’han inculcat la idea que repetir significa avorriment i que, per
tant, s’ha de passar d’una cosa a l’altra, sense aturar-se mai
en cap». Aquestes paraules d’Arno Stern, extretes d’un dels darrers
llibres traduïts a l’italià (A. Stern, P. Lindbergh: Felice come
un bambino que dipinge. Roma, Armando Editore, 2006), reflecteixen amb claredat
la posició que Arno Stern ocupa en el món contemporani: una posició
radical, amb unes coordenades que permeten orientar-se en l’embolic i en
l’abundància de propostes educatives a què estem acostumats.
Nascut a Kassel, a Alemanya, el 1924, Stern descobreix la seva vocació
als vint-i-dos anys quan posa a disposició d’un grup d’orfes
de guerra unes quantes pintures al tremp, uns fulls i alguns pinzells. Inicia
així una aventura educativa cada vegada més capaç de posar
en dubte els fonaments de
l’edifici educatiu i d’aquella pedagogia
que, en nom d’una concepció de l’existència geomètricament
semblant a la línia recta, veu en la competició l’únic
veritable estímul de l’ésser humà i en la violència
la principal modalitat d’acció. Stern defensa encara avui l’especificitat
del «closlieu» -com s’anomena l’estança entapissada
de paper d’embalar, amb una paleta amb divuit colors al centre, on nens i
adults, diversos entre ells per gènere, interessos, capacitats, es troben
per pintar, posant l’atenció en el paper on els infants deixen la
seva empremta. |
|
Infant
i salut |
Alletament
matern perllongat: té inconvenients?
Isolina Riaño Els
patrons de durada de l’alletament matern han estat condicionats per factors
històrics, culturals, científics, mèdics i personals. Les
civilitzacions antigues valoraven molt favorablement la lactància materna,
com queda reflectit en moltes representacions artístiques i en les recomanacions
de dos metges romans, Sorà i Galè, que van establir els patrons
d’alimentació per als lactants fins al segle XVIII. El primer recomanava
l’alletament fins que el lactant tingués completa la dentició
i Galè recomanava allargar l’alletament fins als tres anys d’edat.
Diversos factors posteriors van propiciar un deslletament precoç. |
|
| | | |
|
