Resposta del grup parlamentari
de Convergència i Unió

El grup parlamentari de ciu contribuirà d’una manera decidida a continuar fent realitat l’atenció a l’escolarització dels infants de 0 a 3 anys, com a seguiment de la trajectòria que porta feta en aquest camí.
El Programa «Educació 2000-2004», que la consellera d’Ensenyament presentà a l’inici de la legislatura, com a eina de Govern en el Parlament, i que el nostre grup parlamentari recolza i comparteix, estableix el compromís d’impulsar la creació de 30.000 places d’escolarització per a 0 a 3 anys, en el període 2000-2005. En aquest camí, s’han ja concretat 3 convocatòries d’ajuts a diversos ajuntaments, que representaran, a finals d’enguany, la creació de 18.000 noves places de llars d’infants. També cal tenir en compte que, aquests ajuts comporten, a més de la promoció de noves places, el cofinançament de les despeses de manteniment de les llars d’infants, segons els compromisos establerts en els acords signats entre el Departament d’Ensenyament i la Federació de Municipis de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis i l’Ajuntament de Barcelona; a més dels acords signats pels respectius ajuntaments, un a un.
El nostre grup parlamentari no entén, doncs, que ara es demani que el Govern faci una actuació que ja té prevista i programada, que s’està fent des de l’any 2000, i que a més a més es demani de fer-la en un termini de temps superior.
L’article 7.2 de la logse diu: «Les administracions públiques –és a dir Govern de la Generalitat, ajuntaments, diputacions, etc.– garantiran l’existència d’un nombre de places suficients per tal d’assegurar l’escolarització de la població que la sol·liciti.» Totes les administracions, doncs, no només la Generalitat.
L’article 7.3 de la logse diu: «Les administracions educatives coordinaran l’oferta de llocs escolars d’educació infantil de les diferents administracions públiques, assegurant la relació entre els equips pedagògics dels centres que imparteixen diferents cicles.»
De les necessitats de places de llars d’infants, en són inicialment coneixedors els ajuntaments de cada població, com a administració més propera als ciutadans i atès que disposen de les dades d’empadronament i cens, a més de ser receptors directes dels diferents fluxos migratoris. Són, doncs, els qui poden, d’una manera més encertada i correcta, elaborar la planificació de l’oferta de places de llars d’infants per al seu municipi i la respectiva societat. És sobre aquesta base de col·laboració entre els ajuntaments, repartits pel territori, i el Govern de la Generalitat, que el nostre grup aposta per garantir l’existència d’un nombre de places suficients per assegurar l’escolarització de la població que la sol·liciti, en aquesta etapa de la vida dels infants tan important pel desenvolupament dels seus hàbits i potencialitats.

Resposta del grup parlamentari
Socialistes-Ciutadans pel Canvi

El grup parlamentari Socialistes-Ciutadans pel Canvi formem part del Partit Socialista de Catalunya (psc) i, juntament amb altres partits, hem donat suport al Marc Unitari de la Comunitat Educativa (muce) i altres organitzacions, a la Campanya de recollida de signatures per entrar en el Parlament de Catalunya la Iniciativa Legislativa Popular (ilp) per promoure una llei per a la creació de places públiques per a l’educació de les nenes i dels nens de 0 als 3 anys.
El nostre Grup Parlamentari manté el compromís que vam prendre en el Manifest dels partits polítics d’esquerra, que va ser llegit per Marta Mata, mestra-pedagoga i política en el parc de la Ciutadella: «ens comprometem públicament a recolzar aquesta proposta de llei, en tots els seus continguts; ens comprometem públicament a treballar conjuntament durant el seu tràmit parlamentari; i ens comprometem públicament a impulsar el seu compliment, ara i en el futur, per part del Govern de la Generalitat.»
I aquest és per al nostre grup la continuació d’una línia programàtica d’aquesta legislatura, ja que en un dels primers plens vam interpel·lar el govern respecte a la política d’infància que volia portar a terme, i, molt en concret, a les polítiques a emprendre per complir la promesa del Govern d’impulsar la creació de 30.000 noves places d’educació de 0 a 3 anys.
No satisfets amb la interpel·lació, els grups Socialistes-Ciutadans pel Canvi, Esquerra Republicana i Iniciativa per Catalunya del Parlament de Catalunya vam sol·licitar, conjuntament, un debat de política educativa d’infància de 0 a 3 anys per posar de manifest la manca de voluntat política del Govern de la Generalitat de Catalunya per crear noves places públiques d’escola bressol i per sensibilitzar els pares i les mares, i l’opinió pública en general, de la importància de l’educació en aquesta etapa de la vida.
En la intervenció del nostre grup vam argumentar la importància de l’educació, com a factor de no exclusió i d’igualtat d’oportunitats, en la voluntat d’una política coordinada d’educació des de l’escola bressol fins a la universitat, i amb una implicació de tot el Govern, i no en exclusiva del Departament d’Ensenyament, per impulsar una política estratègica de país.
Seria una política de país crear més escoles bressol per ampliar les places d’educació infantil de 0 a 3 anys, fins a garantir una oferta suficient, com una bona mesura per conciliar el treball remunerat amb el treball domèstic i l’opció a la maternitat i a la paternitat amb responsabilitats compartides. Seria una bona ajuda des de l’Administració a la família per aconseguir l’educació com un procés harmoniós que, iniciat en la família i continuat en l’escola, culmini en l’àmbit de la comunitat local (objectiu del Fòrum Universal de les Cultures-Barcelona 2004).
I seria una política de país impulsar nous llocs de treball des de la Conselleria de Treball, perquè seria fals no reconèixer que el fet de treballar les dones, a més de garantir una societat psicològicament més sana, és una font de creació de nous jaciments d’ocupació bàsicament relacionats amb les persones.
I, també, serien polítiques de país ampliar l’oferta de serveis públics necessaris en una societat que homes i dones volem treballar durant l’època de la fecunditat.
Les nostres propostes no van poder prosperar en el debat perquè la suma de vots de ciu i pp (67) va ser superior a la suma dels Socialistes-Ciutadans pel Canvi, erc i ic-Verds (66).
El nostre grup, insatisfets pel resultat, vam elaborar, amb perspectiva de futur, un pla d’escoles bressol que, incrementant el nombre de places públiques de titularitat municipal, faci realitat la logse en el cicle d’educació infantil de 0 a 3 anys amb un nou estil i amb un clar compromís cap a la primera infància, amb coherència per compensar desigualtats i amb la voluntat de compartir l’impuls i l’acció amb totes les institucions i organitzacions implicades.

Resposta del grup parlamentari del Partit Popular

En els últims anys la creació de places d’escola bressol ha esdevingut una necessitat social i per tant una prioritat com a conseqüència d’incrementar les mesures per conciliar la vida laboral i professional de les dones.
A aquesta necessitat, la societat és molt sensible i demana una actuació decidida dels poders públics que fins ara no s’ha produït, és per això que la pròpia societat utilitza els mecanismes que té al seu abast, com ara la iniciativa legislativa popular, per tal de fer arribar la seva veu a les institucions i aconseguir impulsar l’acció de govern en el sentit de donar resposta a aquesta inquietud social.
És per això que el Partit Popular de Catalunya valora molt positivament la tasca feta per les entitats promotores d’aquesta iniciativa popular per la creació de places d’escola bressol per als infants de 0-3 anys, i la necessitat d’elaborar una planificació específica per tal de prioritzar la creació de places en aquelles zones de més creixent demanda.
Si bé la creixent demanda ha posat de manifest la necessitat d’incrementar el nombre de places, s’ha de tenir en compte que l’objectiu és garantir l’escolarització de tots els infants que ho sol·licitin, per tal de resoldre la necessitat de les famílies i això no té perquè limitar-se a un nombre tancat de places. Entenem que les necessitats poden ser molt variables, en funció de l’augment de la natalitat, o bé l’arribada d’alumnes d’altres indrets que incrementen les necessitats d’escolarització. Per tant no cal tancar l’increment de places de nova creació amb un nombre concret sinó en funció dels factors que provoquin l’increment de les necessitats d’escolarització. Aquesta qüestió fa necessària una planificació conjunta amb les corporacions locals, que com a administració mes propera és la que té un millor coneixement de la demanda existent.
Avui dia s’ha posat de manifest la necessitat de crear places de guarderies també en els centres de treball i empreses en les quals el nombre de treballadores joves és molt alt i que un servei d’aquestes característiques els permetria una millor conciliació de la vida familiar i laboral.
Aquestes últimes han de garantir un servei de qualitat amb els professionals adequats i amb les condicions exigides per al seu correcte desenvolupament.
S’ha de tenir molt en compte que l’educació infantil de 0-3 anys és un cicle no obligatori i que per tant ha de respectar la voluntat de les famílies en la decisió d’escolaritzar o no els seus fills.
Degut al gran debat que en aquests moments s’està produint sobre el sistema educatiu i la necessitat de fer canvis substancials en l’estructura del sistema educatiu per tal de millorar la qualitat del sistema descarta l’aplicació de la logse com a pressupòsit molt més quan l’educació infantil no té una referència específica en el text legal i molt més quan aquest iniciativa legislativa demana una regulació específica sobre la matèria.
Cal dir com a conclusió que aquesta demanda social, necessita de dos pressupòsits essencials, la sensibilitat del Govern i la seva voluntat política de donar resposta així com els recursos necessaris per tal de fer -la possible.

Resposta del grup parlamentari
d’Esquerra Republicana de Catalunya

Esquerra Republicana de Catalunya ha donat suport, des d'un primer moment, a la Iniciativa Legislativa Popular per a l'educació dels infants de 0 a 3 anys, com a participant en el grup promotor. Per tant, és balder afirmar que li donarem, en el tràmit parlamentari, ple i absolut suport. En una recent compareixença de la consellera d'Ensenyament davant la Comissió de Política Cultural del Parlament, a començaments d'octubre, li vàrem preguntar la seva posició, que va afirmar que, en principi, era positiva, però amb matisos. Li vàrem assenyalar que podríem debatre qualsevol matís que no alterés el contingut de la ILP, però que no acceptaríem que el tràmit parlamentari fos utilitzat per desvirtuar-la o capgirar-la. I aquesta és la nostra postura. De fet, l'escolarització dels infants de 0-3 anys no és només una demanda social, és també un servei educatiu que l'administració ha de garantir, amb les places suficients i la qualitat necessària. I el Govern de la Generalitat és l'administració competent en matèria educativa i, en conseqüència, la que ha de donar resposta a aquesta demanda i a aquesta necessitat, més enllà de la col·laboració dels ajuntaments, que, a hores d'ara, són els que se'n fan càrrec majoritàriament.

Resposta del grup parlamentari
d’Iniciativa per Catalunya-els Verds

El mes de desembre de 1998, el conseller d’Ensenyament, Xavier Hernández, va anunciar al Parlament la creació, en 5 anys, de 30.000 noves places de llars d’infants. Aquesta promesa, però, no va anar acompanyada de cap altra especificació. A principis de l’any 2000, la consellera Carme Laura Gil anuncià al Parlament i a la Comissió Mixta Ensenyament-Federació Catalana de Municipis la voluntat de crear 6.000 noves places d’escola bressol, totes en equipaments de titularitat municipal i amb finançament parcial de la Generalitat.
L’oferta actual no es correspon amb les necessitats detectades ni amb la demanda existent. L’oferta pública és molt subsidiària i totalment allunyada de la demanda real. Aquesta manca de places públiques genera, per tant, dificultats d’inserció de les mares al món laboral.
Al nostre parer, l’escolarització dels infants de 0-3 anys ha de constituir una prioritat de la política educativa de Catalunya. Aquesta fita ha estat llargament i intensament reclamada per la població del país. Conseqüentment amb la política defensada per Iniciativa per Catalunya Verds, i en sintonia amb les actuacions realitzades als municipis on governem des de fa anys, on l’oferta pública municipal cobreix pràcticament el cent per cent de la demanda, donarem suport a aquesta iniciativa legislativa popular.
L’aprovació d’aquesta proposició de llei significarà, en la perspectiva d’un futur Govern d’esquerres, un primer pas per arribar a assolir els objectius que proposa icv:

1. Universalització de l’oferta pública de 0 a 3 anys, en el període d’una legislatura, sobre la base dels llindars desitjables d’escolarització infantil (1r. cicle).
2. Elaboració d’un pla plurianual de finançament de la política educativa infantil, amb una despesa total de 56.000 milions de ptes. en 4 anys (14.000 milions ptes./any). L’actual pressupost de la Generalitat per al 0-3 és d’uns 3.000 milions/any. Això representa multiplicar per 4,5 els recursos del Govern.
3. Aprovació d’una Llei d’educació infantil (1r cicle) on s’estableixin els marcs competencials i de finançament, a partir dels principis de qualitat, corresponsabilitat i autonomia local.
4. Elaboració del Model de les Escoles Bressol, amb participació plena de tota la comunitat socioeducativa.
5. Diversificació de l’oferta socioeducativa pública de 0 a 3 anys. Catàleg integrat de serveis: escoles bressol i altres equipaments municipals de proximitat.
6. Elaboració d’un Mapa Socioeducatiu Infantil de Catalunya, on s’acordi la implantació territorial, a partir de criteris d’equilibri, tant de la xarxa pública d’escoles bressol, com de la xarxa pública de serveis socioeducatius de proximitat, complementaris als equipaments escolars.
7. Impuls a polítiques de suport a les famílies, des d’una perspectiva d’esquerres, i des del reconeixement del dret de les mares i els pares (de forma paritària) a l’educació dels infants petits: reduccions de jornada, permisos laborals, prestacions econòmiques directes...
8. Impuls i innovació en els mecanismes de participació ciutadana: creació dels consells educatius del 0-3, amb participació de la comunitat escolar i d’altres agents educatius del territori. Presència de l’educació infantil en els projectes educatius de ciutat.